De manera que representant aquestes alternances de color de tots aquests semàfors en una gràfica, amb unitats de longitud i de temps en els seus eixos, es pogués traçar una ona que vagi recorrent cada línia de cada semàfor, tallant-hi només als seus trams en verd.
Ex:
 |
| Font: O. Thorson, Universitat Politècnica de Catalunya |
En aquest gràfic que representés dues ones verds (amb diferent preferéncia), podríem observar que si un vehicle manté una velocitat constant (V1, línia marró que creua diagonalment) és capaç de travessar tot el carrer salvant tots els successius semàfors en verd.
La línia blava de l´exemple es correspon amb un vehicle de transport públic col·lectiu, per això els trams horitzontals en el seu recorregut.
L´ona verda és un factor a considerar en carrers només d'un sentit perquè en situacions diferents la coordinació de semàfors aniria en funció d'altres factors diferents de la velocitat, com són les incorporacions o encreuaments del carrer i les capacitats de les vies que conflueixin.
No és el mateix baixar per Muntaner que per Gran Via: si en aquest carrer de Madrid coordinem els seus semàfors de manera que es faci una ona verda per al sentit Cibeles-Callao (oest), deixaria de tenir-ho per l'altre, i això és per les nombroses encreuaments. La coordinació de semàfors més òptima en aquest cas pot consistir en posar en vermell els semáfors als dos sentits a la vegada al llarg d'un tram determinat, de manera que faciliti les incorporacions.
| Twittear |
